A Can Clariana hi tinc bons records. Les vivències de quan era petita i no sabia quina era la trama de la pel·lícula. Ara estic més desperta i la començo a entendre. Malgrat tot, continuo pensant en aquell edifici atrotinat d’un poble peculiar. Encara recordo Can Clariana.

I un bloc va d’això no? D’ intentar escriure sobre la trama de la pel·lícula (que, per si us havia despistat, és una metàfora per parlar de la vida i l’estat de les coses) amb els records i experiències que cadascú hi pot aportar.

Deixa un comentari